A Engomadeira: Novela Vulgar Lisboeta

PÒRTIC. Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances d’aventurer humil. Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa apacible i fecunda. Sóc ple d’agraïment per Ella, car ha guarit els meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec perfecta, dreturera, santa! Cal pensar que l’home va traïr Déu tot just creat, mentre s’enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l’excelsa alenada de l’Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l’Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara. Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes que s’han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosarà discutir-los el dictat d’Herois. Almenys no s’oposarà massa formalment que un escriptor de la meva modèstia, gaiament democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los però, ben entès, una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a l’admiració que els professo